S’olimpíada pregona
prestigi al món sencer,
Madrid hi va amb bona fe
tot Espanya l’estalona,
emperò es fet no funciona:
sa impotència des poder…
i a més es no poder ser
lo que ja ha estat Barcelona.

Si rallam d’economies
es Govern perd es timó,
Balears té a l’abandó
quan inverteix amb manies,
Menorca en ses agonies
rep sa ínfima porció
i gran part de sa inversió
es desvia a Ferreries.

El cel obre sa portella
i es tro escampa es seu mot,
es llamp trenca de rebot
i s’aigua ompl sa ribella…
Sa mateixa cantarella
que en es de ponent més fot,
i és que amb sa pluja i tot
Maó té més que Ciutadella.

Pujar imposts, quina endemesa,
que mos fot i no val res,
a s’oposició ha ofès
a ells qui volen entesa:
“que hem de crear més riquesa!”
i si ningú no ho ha entès,
dir açò lo mateix és
que enriquir la seva empresa.

Quan s’estiu ja és dins sa cova
i d’incendis no n’hi ha,
llavors aigua han de llevar,
sa feina se’ls hi renova,
i ara en surt una de prova,
es bombers hem de cridar
‘vam si podran ‘nar a (a)pagar
es deute des Nura Nova.