Sa llengua és una flor
que mai perd es seu aroma,
català és es nostro axioma
i hem d’emprar-lo sense por,
conservem aquest tresor,
acampem es nostre idioma
per sempre dins cada cor.

Aquesta idea és sa nostra:
s’economia és sa mare
i baixa de forma clara
cada xifra ho demostra,
sa crisi no ha tocat sostre
que lo que hem mamat fins ara
només ha estat es calostre.

És una llarga novel·la,
ja, as final, no té emoció,
un nou cas de corrupció
que empra una passarel·la;
veurem que cau dins sa cel·la
o qui paga es pastó,
que hi deu ‘ver colque senyor
que deu ‘nar de cagarel·la.

Mentre a uns sobra s’estracte
altres no tenen doblers,
i tenim set oenegés
que en redacten una acta,
i han trobat es punt exacte:
ell no demanen res més
que com es bàsquet, es tracte.
(I no tenen prou olfacte
si volem seguir es procés
és important aquest pacte:
promocionar s’illa a l’acte
o bé fer venir estrangers).

Balears ben situada
entre un i altre motiu:
‘ventatge competitiu
és tenir oferta reglada;
si volem fer temporada
amb s’illa plena en s’estiu,
tindrem molt més atractiu
amb fer oferta regalada.

Es judicis així van
quan sa justícia és llemuga,
i s’imputat ja remuga
que sa desditxa és gran,
com es mallorquins ho fan,
que amb sa festa no s’hi juga,
si planeja una fuga
deu ser per ‘nar a Sant Joan.