Es Consell es camí traça
que idees en té en estoc,
emperò no mena enlloc
i ja reb qualque amenaça,
perquè és lo que sempre passa
que tothom entra en es joc,
mentres uns ho troben poc
ets altres ho troben massa.

Hivern mal d’encobeir
que torna fer una nevada,
si ho fa cada temporada
ja podem retre es camí;
que si es temps segueix així
haurem de fer sa pensada
pes turisme d’hivernada
i fer estacions d’esquí.

Un glosador és prou prudent
quan sa poesia escriu,
i he agafat un sacardiu
quan he vist es cas present;
que dec ser un poc vident
(sa darrera glosa ho diu):
amb es camí alternatiu
tenim es desdoblament.

Es batles en formació
han envoltat s’excel·lència
que els hi posa penitència
d’aquí a Resurrecció,
la mar ha duit molta brutor
per culpa de sa inclemència,
de ses platges a consciència
faran net cada racó.
(Per dir adéu a en petitó
és una bona ocurrència.)

S’economia m’esvera
de forma inadequada,
perquè es rics l’han mal menada
ara envant i ara enrera;
i si diuen que accelera
fa por que d’una embalada,
no es demani altra vegada
desdoblar sa carretera.

Es dic, quan s’acabarà?
Hi podran venir creuers?
Ara trenta milions més…
Ara un estudi es farà…
Des d’antic podem rallar
com ho fan es carboners:
que hi gastarem més doblers
que es profit que mos durà!
(sa barca hi pot calar,
que si hi troba prou recés
es govern se pot salvar)

Sa política embarcada…
vol que remin tots igual,
que és corrupte es temporal
i sa barca ha desviada;
i té sa quilla corcada,
sa vela tan sols té es pal,
es timó que ja no val,
sa coberta destapada,
i es poble qui l’ha pagada
no sap com aclarir es mal.