Si el món va al revés,
també hi va s’autonomia,
i polític me faria
pes meu propi interès;
ses mans plenes de doblers
que amb manya maquillaria,
i tan sols dimitiria
si es decobreix es procés.
(Polítics que fan s’excés
creuré que són minoria,
emperò de cada dia
ell sembla que en surten més!)

Per nadal van fer messions
i se van mancomunar,
productora va pagar
per fer pròpies produccions,
emperò van tocar fons
i no han pogut maquillar
sa partida de milions.

A Maó obren sa portella
perquè es port vol fer progrés,
de creuers en volen més
per xuclar-lis sa mamella,
i em fan perdre sa titella,
jo em pensava que creuers
ara en volien només
en es dic de Ciutadella.

Es port de Maó treu rovell
que es vaixells no duen res
i de cada any no sé com és
es nombre és més vermell,
però trobarem remei
per guanyar un poc de pes
si en es port estàs permès
dur alts càrrecs des Consell.

Empresari de pedrera,
presidència i consellers,
a veure qui en dóna més
que ara és es jutjat qui espera;
que per alçar polseguera
no hi ha res com es doblers:
pot fer seguir bé un procés
o pot fer-lo tornar arrera.

No sé quin govern convé,
amb sa crisi tan comuna
per poder trobar fortuna
des d’antic cosa mos ve,
ell desset mesures té
(com per arribar a sa lluna)
sols que n’aplicassin una
ja mos ‘niria prou bé.

Es Consell fins avui rema
pes desviament armat,
però as final s’ha arribat
i ara tot s’emmagatzema;
tothom se n’ha hagut d’entèmer
que es procés prou llarg ha estat,
és com si haguéssim passat
més de vint anys de Corema.