Es turisme l’any passat
mos va fer passar mals glops,
ara amb es Fitur som llops,
es Consellar ho ha amollat:
“jo no vull ser mal criat,
emperò amb tants de workshops
aspir a més d’un empat!”

Castes d’imposts prou n’hi ha
per bé o per mala sort:
de successió i transport,
d’IVA, renda, i benestar…
i tots s’han de tributar
que tots reclamen s’import,
i fins i tot quan ets mort
encara has de pagar.

Sa inversió no els apura
i sa idea no canvia:
pujarà s’economia
si es turisme pren altura;
sols per ells és sa mesura
i s’oblida es dia a dia,
sa indústria, la pagesia,
educació i cultura.

Com qui si encara ressoni,
un, dos, tres, i cada toc,
quatre barres damunt groc
s’inici d’un patrimoni…
I és comú per Sant Antoni
des trenta-un fer-ne es joc,
i enguany, es drama des foc,
fa que guanyi el dimoni.

S’illa sense es companatge
ningú sap lo que seria…
perquè és font d’economia
i Menorca és es llinatge,
que per conservar sa imatge
tothom prou s’hi mullaria,
però primer aclariria
si és “queso” o és formatge.