Posarem més llenya as foc
que es turisme és s’aureola,
fa temps que tot ho controla,
cada dia entra en joc;
i ara aquest pla de xoc
pot ser com es guix d’escola
que amb un no res se viola
o s’esmica a poc a poc.

Avui tots es ports tancam
perquè es vent bat mar i terra,
i ses ones mouen guerra
quan envesten es rocam,
mentre es turisme té fam,
i qui sap si es vent aferra
si a Wold Travel d’Anglaterra
se l’enduen de reclam.

Ses lleis són per anar enrera
si no s’han de menester,
trob que aquesta no convé
si se diu en veu severa,
es tacògraf sols va bé
quan és gran sa carretera,
i cada conductor espera
menar com es conseller.

S’atur puja escalons,
de feina no hi ha demanda,
emperò es qui comanda
per lo que vol té prou fons,
podem pensar solucions:
qui no pot ‘nar a fer sa tanda,
que vagi a s’Altra Banda
a cobrar des sis milions.

No teníem ni esperances
que es turisme fes bon gest,
i si amb força no s’envest
ne fan figa ses balances;
són més queixes que lloances
sense veure es caire llest:
si ets hotels tanquen més prest,
més prest tindran ses vacances.