A s’aeroport hi ha ruptura,
es personal fa aturada,
sigui a ena o a ce trencada,
per cadascú un procura,
jo hagués pres major mesura
dins s’avió a gran alçada,
així sa seva tancada
seria de més altura.

Amb sa crisi, mal etern,
sanitat toca clapir,
i amb poc s’ha de mantenir
enc que vengui un mal hivern,
es com visitar l’infern,
qui governa sol ser així,
s’orella li han d’aclarir
que ha tornat sord es govern.

Quin gènere té sa nacra
que dins la mar no es fa mal?
quin entorn té el món social
per existir aquesta xacra?
Sa persona és tan sacra
que es mereix millor serial,
i amb violència no val
ni tan sols fer un simulacre.

De tot lo que al món hi havia
en teníem un excés,
i ara que falten doblers
des govern tothom en fia,
però hi ha categoria
(que sembla que va al revés),
es turistes es primers,
lo darrer és la pagesia.

Ell mos llegeix ses cartilles,
amb manera i convençut:
“no és cert que haguem crescut
manco que ses altres illes”,
ses coses són ben senzilles,
noltros un dic hem tingut
que fa créixer en longitud
Menorca un parell de milles.