Lo que vaig dir temps enrera
tota sa raó m’abandona,
creis que som una persona
que amb sa visió no prospera,
es veu que hi ‘via manera
i sa carambola es dóna:
l’Sporting puja a segona
i el Ferre ho fa a tercera.
(Ara un servidor espera
‘vam si es poble me perdona)

Island Games, expedició:
inclús hi va es president,
ell diu tenir un referent
i s’ha de pujar es llistó,
però estic en trasquiló
que no quedi malament
si ell ha de ser es botador.

En sa primera edició
medalles en vam dur prou,
enguany s’esperit se mou
per quedar encara millor;
per guanyar en natació
ha sortit s’atleta nou,
som a temps d’anar a Son Bou
i dur a Aland es tauró.

Es Be se n’endú s’estiu,
a tramuntana es temps gira,
tot Mallorca el cel se mira
vam si es vent no es fa altiu;
n’hi hauria prou motiu
si sa festa prou estira
que a Palma duguin sa fira
d’un sant Joan alternatiu.

Si pensam en lo pitjor
que sa fira no funcioni,
que hi posin colque poni
per es fillet petitó,
que sols hi ha altre solució:
contractar en Berlusconi
per fer sa festa major.

Dolorós és es final,
si no es puja a tercera
es futbol no té drecera,
Ferreries perd es val;
i a sa lliga regional,
mirat d’una altra manera,
ser campió de nou l’espera
perquè aquí no té rival.

En aquest món li convé
gent amb molta valentia,
i que lluiti cada dia
per sa justícia i es bé,
jo tan sols faig es paper
d’escriure sa poesia
però  ara de cor diria
gràcies, Vicenç Ferrer.