Avui posaré alguns exemples de la promoció turística que fan destinacions dels nostres voltants. No ho faré perquè vosaltres, estimats lectors i lectores, vos convertiu en especialistes en la matèria, sinó que ho faig amb l’esperança que algú (un conegut, un votant, una ànima caritativa…) passi aquest post als responsables de Turisme de Menorca (Sr. Lázaro Criado i Sr. Bernat Orfila) i de Balears (aquí me conformaria amb el Sr. Vicente Torres, director general de Promoció del Govern, qui en teoria té poder de decisió sobre aquestes coses).

Resulta que molt a prop, hi ha destinacions turístiques que aposten per vàries coses: la innovació, l’eficàcia, l’aprenentatge, les TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) amb coneixement de causa, perquè abans de fer res i gastar-se uns doblers, han sortit al món, s’han assessorat, han après, han format el seu personal o han contractat persones expertes. Una confidència: l’altre dia un amic que organizta un important esdeveniment professional dins del món turístic a Astúries, em demanava que li donàs el nom d’algú de les Balears, de l’Administració, s’entèn, que fós el “Joantxo Llantada de Baleares”. Bé, en Joantxo Llantada és un dels tècnics de l’Agència Valenciana de Turisme, un expert en l’ús de les noves tecnologies i de conceptes nous dins de la promoció com el “storytelling”. Bé…, em va plantejar un problema, perquè senzillament NO HI HA NINGÚ DINS LA CONSELLERIA DE TURISME BALEAR NI DINS EL CONSELL DE MENORCA  que pugui jugar aquest paper. Ni s’ha format a ningú ni s’ha contractat ningú expert.

De fet, la meva empresa, Hosteltur, va organitzar a Madrid, abans de Sant Joan, un foro sobre promoció, comunicació i comercialització turístiques, i a un dels col.loquis hi va convidar els responsables de promoció de Catalunya, Comunitat Valenciana, Tenerife, Comunitat de Madrid i Illes Balears. Destinacions líders en xifres, però que llevat de la Comunitat Valenciana, van passes enrera en promoció i màrketing. I és clar…, que les Illes siguin una destinació líder segurament s’està acabant, perquè al món hi ha molts de llocs interessants per visitar, i moltes destinacions petitones s’estan ubicant al mapa turístic a base d’imaginació, innovació, esforços, formació i molta, molta voluntat. Ingredients que no tenim, tristament, ni a Menorca ni a les Balears. Si voleu saber què opinen els asistents al foro de Madrid sobre el que van dir els representants d’aquestes destinacions, i especialment, el Sr. Vicente Torres, ho podeu trobar aquí. Una advertència: vos cansareu de llegir. Resum: no en té ni idea del nou màrketing, del potencial d’internet, les Balears van set passes més enrere que la Comunitat Valenciana i altres destinacions més noves i “petites” en xifres. Una pena.

Exemples del que s’està fent d’interessant al nostre voltant:

- Comunitat Valenciana, Blog Trip F1: Podeu llegir de què va aquesta iniciativa en aquest enllaç, i sentir a n’en Joantxo que vos ho explica en aquest altre enllaç. Reparau en les xifres. Altres enllaços d’interès sobre aquesta iniciativa:

- http://www.twazzup.com/?q=blogtripF1&l=all
- http://twitter.com/Victoriamdq/blogtripf1
- http://comunidad.hosteltur.com/post/2010-06-24-blogtripf1-de-la-comunidad-valenciana-y-hosteltur-innova-acto-1

- La Rioja, un any sabàtic: Podeu veure de què va aquesta campanya en aquest enllaç i també en aquest altre. I en la web de La Rioja Turismo.

- Astúries, formació i difusió de continguts com a promoció: Es tracta d’una iniciativa privada, però que té el suport de les administracions. Dues vessants: el Think Tank (brain storming en petit comitè amb bloguers, periodistes i professionals del turisme) i el foro Turismo.as, que s’ha convertit en referència.

- Benidorm, una bogeria viral que va triomfar: una campanya de 2008 magistral en l’ús de Youtube i les xarxes socials. En podeu trobar més informació en aquest enllaç.

I exemples que cauen un poc més enfora però que són igualment dignes de copiar:

- Nova York, la ruta de les sèries: Els aficionats a “Sexo en Nueva York” per exemple, poden conèixer tots els escenaris de la sèrie gràcies a unes rutes turístiques especials. També n”hi ha d’altres sèries. I també el cinema funciona com a reclam. Si en voleu tenir més informació, podeu consultar aquest enllaç. Tot un filó per als responsables de la promoció turística!

- Grècia, la primera en mostrar experiències en tost de pedres, per molt antigues i precioses que siguin: “Mi experiencia griega”, no vos perdeu el vídeo.

- Queensland (Austràlia), amb la campaña “el mejor empleo del mundo”, que va tenir una enorme difusió arreu.

Estimats responsables de la promoció: no fa falta ni tan sols que inventeu res. Limitau-vos a copiar allò que és bo a aquells que ho fan bé.

Tot això no pretén ser un llistat de les millors campanyes promocionals, perquè segur que n’hi ha moltes més i jo les desconec. Es tracta, simplement, de dir ben fort que amb imaginació i ganes es poden fer moltes coses, i que fins i tot en molts de casos ni fan falta molts de doblers. El que sí que fa falta es tenir clar quin producte vols vendre, tenir clar qui te’l pot comprar i tenir clar on és aquest client i quina és la millor manera per arribar-hi. Tres coses que a Menorca i a les Balears ningú no s’ha molestat a investigar més enllà del sol i platja i els clients dels turoperadors britànics i alemanys (que, per cert, sí que costen doblers!).

Fa molta calor, i la temporada tampoc no va tan malament, i la vessa és gran, i les ganes poques… bé, per enguany ho deixarem com està…, ja veurem l’any que ve… tanmateix, tornaran, Menorca és tan polida… ZZZZZZZzzzzzzzz….

Fins prest!

Hola!

Només quatre notes sobre la vaga d’ahir i la vaga general amb què els sindicats amenacen Espanya… bé, no exactament sobre aquestes dues qüestions, reconegudes com un dret dels treballadors, sinó més aviat sobre els sindicats. Si sou sindicalistes convençuts, no vos agradarà el que escriuré. Si voleu anar a parar a qualsevol altre post a partir d’aquest moment, ho entendré. Gràcies.

Els sindicats només tenen dues sortides: o es reinventen o es dissolen. Unes estructures sindicals pròpies de fa dos segles però amb els vicis de la modernitat, ja no tenen cap sentit. La vella lluita del capitalisme i el proletariat ha passat als llibres d’història i al món real hi ha persones que s’han d’entendre des de les diferents posicions que ocupen a l’empresa, en un entorn de cooperació i de feina conjunta, de reivindicacions i acords assenyats, de responsabilitat compartida. No és una guerra, hi ha d’haver cooperació perquè tots anam en el mateix vaixell i la responsabilitat és de tots. Els doblers que es retallen dels sous dels funcionaris i els doblers que es deixaran de pagar als jubilats aniran tal vegada a subvencionar uns sindicats que, me sap greu però és el que pens, ja no representen ningú més que els seus afiliats, tenen unes estructures desproporcionades, un lideratge que s’ha quedat antic, obsolet, que està fora del temps que ens toca viure i que es dedica més al joc polític que a vetllar per la salut i la competitivitat laboral.

Han perdut la credibilitat massa vegades, festejant amb el Govern perquè els hi convenia fer-ho i passant de la crisi, de la reforma laboral i dels 4 milions d’aturats. I ara que la cosa ja fa massa pudor, ara es desperten amb vagues, manifestacions i amenaça de vaga general…, ostres, però si el dia 1 de maig van sortir al carrer cridant contra… els empresaris!!! Ni un mot contra el Govern…, la gran bèstia negra per als sindicats continua sent l’empresari, quan a Espanya la immensa majoria són petites i mitjanes empreses on empresaris i treballadors fan feina junts…, però és clar, ells no ho saben! Es miren el món des de la seva torre de vidre intocable…,  no tots els empresaris són el president de la CEOE!!! Però els sindicats sembla que segueixen amb els seus catecismes de la revolució russa…

Vaga general? Vist l’èxit d’ahir, faria riure si no fós perquè la situació del país és veritablement preocupant. Que la facin els senyors sindicalistes alliberats, que ells no perdran un dia de sou! Quina vergonya…, gairebé 300 milions d’euros van rebre UGT i CCOO en 18 mesos… no val la pena dir res més. Com els partits polítics, els sindicats són importants i tenen una feina important que fer, però també com els partits polítics, o es reinventen, es reciclen, baixen de ver al carrer i deixen de ser uns senyorets de l’alliberament professional, o es quedaran tots sols (ja ho estan) i l’única sortida que tindran serà la dissolució. Quan se’ls deixi de subvencionar, és clar, perquè mentrestant me sembla que fins i tot són un bon negoci…

Ja heu vist l’anunci d’Estrella Damm rodat a Menorca? Segur que sí, i si no, més val que aprofiteu perquè ja l’han vist més d’un milió de persones a YouTube. Ah! i atenció, perquè la cançó “Applejack” de The Triangles ja és la més descarregada d’iTunes!!

Bé, abans de passar endavant, aquí teniu una imatge i l’enllaç al vídeo…

Spot Estrella Damm a Menorca

Està clar que es tracta de l’anunci d’una marca de cervesa i no d’un vídeo promocional de Menorca, però pot fer més per a la promoció turística de l’illa aquest spot de 4 minuts que tots els vídeos promocionals que s’han fet en els darrers anys. L’anunci parla de tot allò que Menorca és i pot oferir, i només s’assembla a la promoció oficial de l’illa en l’esperit: l’eslógan oficial és “Enamórate”. Bé, idò l’anunci de la Damm no ho diu, ho mostra. Te pots enamorar d’un paisatge, d’una platja, d’una llum especial, d’una tradició, d’una festa, d’unes avarques…, l’anunci no mostra la Catedral, ni la Naveta dels Tudons, ni paisatges perqué si… i tanmateix, mostra el que és essencial: les sensacions que Menorca pot transmetre, les experiències que es poden viure a l’illa. Si heu vist l’anunci que actualment passen per la tele de Croàcia, sabreu de què vos estic parlant: sense imaginació, sense emocions, sense deixar petjada… moltes platges, molts de monuments, moltes hores de sol… tot és fred, impersonal, a pesar d’unes imatges polides…, és la promoció que durant massa temps hem estat fent també de Menorca i que simplement, no comunica res.

Podeu veure exemples d’aquests videos en aquest enllaç de Youtube i també a la web oficial de la Fundació Destí Menorca, www.menorca.es.

L’any passat Formentera va notar en les seves xifres de l’estiu l’efecte del spot d’Estrella Damm. Segons varem publicar a Hosteltur, l’ocupació del mes de juliol es va situar en el 84,25%, un punt i mig per sobre del percentatge aconseguit l’any anterior en les mateixes dades. El turisme espanyol va créixer 2,37 punts el juliol, passant a representar el 31,30% del total de l’ocupació. El turisme alemany pràcticament no va baixar, i el britànic tampoc. A més, es va observar un petit repunt del turisme escandinau i del portugués. És difícil demostrar que aquestes xifres van ser el resultat directe de l’emissió del spot de Damm, però està clar que totes dues coses van coincidir…, com recordareu, la gent parlava de l’”anunci de Formentera” més que no de l’anunci de la marca de cerveses en concret!

El spot de l’estiu, la cançó de l’estiu… a tots aquells que l’any passat, en veure l’anunci de Formentera, vam desitjar que Damm es fixàs en Menorca algún dia, se’ns ha concedit el desig… , a veure si ara som capaços a gestionar-ne els resultats. Menorca no pot seguir competint més en sol i platja i preu. Tenim una illa autèntica, especial, plena de coses interessants per oferir, d’experiències i d’emocions, i hi ha un munt de persones al món amb ganes de descobrir-les. Però les hem de cercar, ens hem de dirigir a elles directament, hem de prescindir d’intermediaris i enviar-lis missatges directes, fer que ens coneguin i ens triin. En el món dels viatges internet ho ha revolucionat tot. Ja no té sentit parlar del “mercat britànic” o del “mercat alemany”. Hem de cercar persones, siguin d’on siguin, que puguin apreciar el que Menorca pot oferir. Hem de posar en valor el que som, hem de crear productes turístic atractius més allà del sol i platja, hem de cercar l’excel.lència i pensar que avui en dia el turista no està disposat a pagar el que sigui per un mal servei.

L’altre dia, a la fira Innovem, vaig poder constatar que a Menorca hi ha empresaris joves, amb ganes de canviar les coses i fer-les bé, d’acord amb els temps, sense vessa mental ni des de l’acomodament. Aquestes empreses són el present i el futur, i la visió d’aquests empresaris, d’acord amb els nous temps i la nova filosofia empresarial, és la que ha de dur Menorca cap a un futur millor. Perquè ho tenim tot per fer, perquè podem tenir nosaltres la iniciativa en tost d’esperar que els altres ens diguin com hem de vendre, a qui i a quins preus. Perquè ja és hora de que els menorquins agafem el timó del nostre futur, prenguem les nostres decisions i marquem quina política turística volem per a ca nostra. Ens agradi més o manco, el turisme és l’única sortida econòmica de la nostra illa i com abans en siguem conscients, millor. Hi hauria una altra sortida, la de les noves tecnologies, però vegent la vessa mental de les nostres institucions, més val no fer-se il.lusions en aquest camp: l’aposta per convertir Menorca en pionera en l’ús de les noves tecnologies, en el teletreball, en la descentralització que permet internet, la podem veure en com funcionen a la nostra illa les connexions a internet, en els wi-fis gratis que hi ha (o que no hi ha!), en la desconnexió general que afecta un bon tros d’illa…

Gràcies, Damm, per l’anunci. Sembla mentida que pugui fer més per la promoció de Menorca una marca de cerveses que una Fundació Destí Menorca, una conselleria insular de Turisme, un sector empresarial, una conselleria balear de Turisme, un Ibatur i un Turespaña. Tal vegada som tiquismiquis, però me sembla que en aquest moment la bona voluntat ja no basta, és temps per a la imaginació, les ganes, l’atrevir-se, el provar i rectificar si cal. Prou poltrones, prou somnolència generalitzada, prou vessa mental, prou interessos partidistes, prou baralles absurdes, prou enfrontaments d’egos. És l’hora de la innovació, la cooperació i la imaginació. Podem crear el nostre futur, decidir com volem que sigui. És el nostre moment.

Quan el Govern d’un Estat del Benestar ha de ficar mà i tisores a les pensions dels jubilats és que, realment, les coses van molt malament. El president del Govern espanyol, socialista, ell, per a més pistes, ha esperat tant a posar-se en acció per intentar frenar la crisi, que ha arribat tard, malament i de forma molt penosa. Jo tenc la sort de no ser president del Govern, però no puc deixar de pensar si no seria millor que abans d’agafar les tisores i retallar el poder adquisitiu dels jubilats, vídues i pensionistes en general, retallàs d’on fos!! Cercaria on fós alguna retxa dels pressupostos on retallar…, armament? despeses generals? cotxes oficials? ministeris? viatges? dinarots? regals d’Estat? Estat de les Autonomies? ajuts als sindicats i a la patronal?

Els retalls anunciats l’altre dia pel Sr. Rodríguez Zapatero no poden de cap manera ajudar-nos a sortir de la crisi. No generen llocs de feina, ni inversions, ni contractes, ni animen el consum, ni incentiven la productivitat, ni milloren la competitivitat, ni la formació…, demostren que el Govern està totalment desbocat, despistat, enredat…, amb el cap acotat davant d’Europa i del món per no haver estat capaç primer de veure venir la crisi, després d’admetre-la, i més tard de fer-hi front. És patètic que les úniques mesures hagin estat de gastar doblers, fins que només han pogut tancar l’aixeta per reduir el dèficit públic i evitar un altre paquet de part d’Europa i l’escarni internacional. Les mesures aprovades ens fan pitjors com a país, de tota manera, no millors, i tenc molts de dubtes que el Sr. Zapatero pugui passejar-se amb el cap alt o pugui mirar-se als ulls al mirall i no pensar que és una estafa.

La supressió del “cheque bebé” és la conseqüència d’una política injusta: era una ajuda que només té sentit si la reben els qui la necessiten, no qualsevol que tengui un fill. Però en l’època de vaques grasses, quina importància tenien uns quants milions més? Ara es queda tothom sense aquesta ajuda, la necessiti o no. El retall del sou als funcionaris no me sembla malament, però el problema de l’excés de treballadors públics a Espanya tampoc no s’arregla així, ni tampoc la necessària millora de la productivitat d’aquests treballadors. O sigui, que tampoc arreglam res.

Baixar el sou als membres del Govern està molt bé, i també s’hauria de reduir el nombre de ministeris i càrrecs amb cotxe oficial. I el sou de tants de diputats nacionals i autonòmics, que haurien de cobrar en funció de criteris més sostenibles i d’eficàcia. Però tocar les pensions…, ostres! Quin fracàs per a un Govern socialista! No me puc imaginar res pitjor…., bé, sí, eliminar l’Estat del Benestar seria pitjor…, però que la supervivència del model passi perquè les àvies vídues que han de sobreviure amb 400 euros ara a sobre siguin més pobres…, quin fracàs!

Alguna mesura aprovada preveu carregar amb més impostos els grans capitals? l’activitat dels bancs? de les grans multinacionals? Per què som els de baix els que hem d’eixugar el dèficit? Senyor Zapatero, vostè ha estat el bluf més gran de la història de la democràcia espanyola. Alguns esperavem molt més de vostè. Però respecte a la qüestió econòmica, quan es va desfer vostè de l’única persona del seu Gabinet que sabia un poc de nombres ja vam començar a sospitar… Ens ha enganat (i n’Aznar ens va enganar i el PP ho va pagar), ens ha tractat d’idiotes, ens ha ignorat, i ara retalla el poder adquisitiu de les persones que han aixecat aquest país…, quina vergonya, Senyor president…

Avui matí he anat a cercar caragols. Terra humida, fresca i gens de vent, és el moment propici perquè aquests animalets surtin de les parets de pedra seca i de davall les roques, i es passegin confiats pel camp, sobre les herbes, les figueres… De fet, dic que he anat a “cercar” caragols però en realitat hauria de dir que he anat a “recol.lectar-los”. Ofereixen tanta resistència com una lletuga, mesquins…

Tenc un amic que diu que els caragols són els animalets més indefensos del món. No tenen absolutament cap manera de fer mal a ningú (no sé si totes les verdures pensarien el mateix!… si pensàssin, és clar), ni cap eina per defensar-se dels demés. Amb el seu cos llenegadís s’arrosseguen de forma solemne sobre pedres i herbes, fins i tot per damunt de les plantes amb púes. Només posseeixen el que duen a sobre, la seva closca, única arma defensiva tant del depredador com del fred i el vent. El camuflatge dels seus colors, l’espiral més fosca o més clara, els ha de mantenir amb vida enmig d’un món hostil…, tenen totes les de perdre…

M’agraden els caragols perquè són silenciosos, es mouen amb elegància i humilitat, són lliures i ja de ben petits campen tot sols…, només recorren a la brusquetat quan senten un perill a prop, i s’enfonyen ràpidament dins la closca. Això no els salvarà de l’olla bullent!

M’agrada mirar els caragols, i m’agrada recol.lectar-los…, també m’agrada menjar-me’ls, no diré que no, en una salseta un poc picant…, o amb cranca… Els bovers no, són massa grossos…, però igualment silenciosos i innocents. Hauria d’acabar aquest post amb el compromís de no recol.lectar ni menjar mai més caragols. Estan massa indefensos i són del tot inofensius. Però sé que no ho compliria, seria una sensibleria hipòcrita, com allò de lamentar l’existència dels escorxadors però menjar carn. Així que no ho diré. El fet que els humans siguen omnívors deixa molt poques espècies fora del nostre menú.

En canvi, sí que me comprometré a una altra cosa. Tenc un altre amic a qui la seva religió li prohibeix menjar animals que morin lentament, perquè sofreixen. Aquí hi entrarien els musclos i els caragols, per exemple. Un dia el vaig convidar a sopar, i justament havia fet musclos! En veure’ls, ell me va explicar la situació, però va afegir: “No et preocupis, els musclos ja són morts, i han mort lentament perquè jo en pogués disfrutar i alimentar-me’n. Me’ls menjaré com una mostra de respecte pel seu sacrifici”. Me vaig quedar de pedra. Les paraules eren un poc grandiloqüents (ell és així), però certament el fons del missatge era molt ètic… i també era tot cert.

Així que no renunciaré a menjar caragols. Però a canvi, em compromet a recol.lectar-los i menjar-me’ls amb admiració i respecte, tenint present el seu sacrifici.

Fins prest!